Aragó - Província d'Osca
Col·legiata de Sant Pere
(Boltaña, Sobrarbe)
42º 26,755'N ; 0º 4,041'E
l
Ens trobem davant d’un dels temples més grans de tot el pirineu aragonès.
Els seus inicis són romànics. Es té constància de l'existència d'un temple
romànic en el segle XII. En 1544 l'església va adquirir la condició de
col·legiata i la població va decidir construir un nou temple, més gran i més
adient per a la nova condició. El temple actual respon a la tipologia de
gòtic aragonès, que ja incorpora alguns elements renaixentistes. Té planta
rectangular amb tres naus, cobertes amb voltes estrellades i absis
poligonal.
La porta d’accés es troba en el mur sud, està formada per arcs de mig
punt en gradació, de tradició romànica.
Ben aviat, segons informa el Museu Diocesà de Barbastre - Monzó, es
col·locarà sobre la porta un crismó trinitari de la segona meitat del segle
XII, que pertanyia a l'antiga església romànica. Aquest es trobava en el mur
nord, en una part que fins fa poc temps estava recoberta amb ciment, doncs
es va utilitzar com a paret per jugar a frontó. En retirar aquest
arrebossat, va aparèixer reutilitzat com un simple carreu. Un cop
finalitzi la seva restauració, serà retornat al temple.
També en aquest costat nord, hi trobem adossada la torre campanar. És
anterior al temple, d'època baix medieval. Té l’aparença d’una torre
fortificada, que recorda a la de la veïna L’Ainsa. En el nivell inferior es
conserva una espitllera i al seu costat la porta d'entrada, situada en un
nivell més elevat. Inicialment s'acabava en el pis on s'obren dues finestres
de mig punt en els murs nord i sud. Antigament servien per allotjar-li les
campanes. fins que es va alçar un pis més, on s'obre una gran finestra
apuntada en cadascun dels seus murs.
El temple va patir els efectes de la Guerra Civil, quan es va destruir
tot el seu mobiliari litúrgic. El que avui podem contemplar, correspon
majoritàriament als temples abandonats de la zona. Un dels elements més
interessants és el cor del monestir de San Victorian, fet amb fusta de
noguer durant el segle XVIIII.
|