Ens trobem davant d’un dels temples més grans de tot el pirineu aragonès. Els seus inicis són romànics. Es té constància de l'existència d'un temple romànic en el segle XII. En 1544 l'església va adquirir la condició de col·legiata i la població va decidir construir un nou temple, més gran i més adient per a la nova condició. El temple actual respon a la tipologia de gòtic aragonès, que ja incorpora alguns elements renaixentistes. Té planta rectangular amb tres naus, cobertes amb voltes estrellades i absis poligonal.

La porta d’accés es troba en el mur sud, està formada per arcs de mig punt en gradació, de tradició romànica.

Ben aviat, segons informa el Museu Diocesà de Barbastre - Monzó, es col·locarà sobre la porta un crismó trinitari de la segona meitat del segle XII, que pertanyia a l'antiga església romànica. Aquest es trobava en el mur nord, en una part que fins fa poc temps estava recoberta amb ciment, doncs es va utilitzar com a paret per jugar a frontó. En retirar aquest arrebossat, va aparèixer reutilitzat com un simple carreu.  Un cop finalitzi la seva restauració, serà retornat al temple.

També en aquest costat nord, hi trobem adossada la torre campanar. És anterior al temple, d'època baix medieval. Té l’aparença d’una torre fortificada, que recorda a la de la veïna L’Ainsa. En el nivell inferior es conserva una espitllera i al seu costat la porta d'entrada, situada en un nivell més elevat. Inicialment s'acabava en el pis on s'obren dues finestres de mig punt en els murs nord i sud. Antigament servien per allotjar-li les campanes. fins que es va alçar un pis més, on s'obre una gran finestra apuntada en cadascun dels seus murs.

El temple va patir els efectes de la Guerra Civil, quan es va destruir tot el seu mobiliari litúrgic. El que avui podem contemplar, correspon majoritàriament als temples abandonats de la zona. Un dels elements més interessants és el cor del monestir de San Victorian, fet amb fusta de noguer durant el segle XVIIII.